divendres, 24 de maig de 2013

Castelltallat: molt bona cursa en tots els sentits

Aquest passat diumenge va ser el torn de la 3ª Cursa de Muntanya de Castelltallat, que al pas que va estic convençut que passarà a ser una prova fixa en la meva agenda particular de curses ja que de moment no m'he perdut cap de les seves dues edicions anteriors i si els seus organitzadors són capaços de mantenir el seu "tarannà", ja em poden apuntar per a l'any vinent (això sí, sempre i quan el cos i el cap aguantin). A la crònica prèvia de fa uns dies ja la vaig qualificar d'una cursa bona (ben organitzada), bonica (per la zona per on transcorre) i barata (pels cost de la inscripció de només 5€, i baixant des del 10 i 6 del 2011 i 2012). I us confirmo que aquesta opinió ha estat encertada, no tant perquè sigui meva sinó perquè estic plenament convençut que qualsevol dels corredors que ens hi vam aplegar hi combregaria. D'entrada, cal dir que vam ser menys dels previstos (una vuitantena) i el nombre final d'inscripcions no va arribar al centenar: potser el temps (núvols i amenaça de pluja), potser el fet que el dia abans es fes a Manresa la Cursa del Mosquit (per allò de restar uns quants corredors potencials), potser un calendari que comença a estar un pèl atapeït ... Vés a saber, però no deixa de ser una mica estrany que enguany hagi tingut una menor afluència que altres anys. I després ens anem queixant a tort i a dret que cada cop és més difícil trobar curses com aquesta. Crec molt sincerament que amb el panorama econòmic tan desastrós com el que estem patint -i el que encara ens queda- el futur de l'atletisme popular s'ha de basar en proves com les Punk Trail i altres de similars, tant en filosofia com en preus. No estic dient que ara hagin de ser totes gratuïtes, ni molt menys, però sí que no s'enfilin de preu o si més no, que la relació qualitat-preu sigui molt òptima. Sobre això, al final de la crònica ja faré la corresponent valoració que, com podeu deduir d'aquesta introducció, serà bastant favorable.

A tot això, em presento al local social de Castelltallat, molt a prop del seu observatori astronòmic, amb l'Octavi, el meu nebot "putatiu" que hi torna després que si no recordo malament, hi debutés l'any passat en el món de les curses de muntanya. I com us he dit més d'un cop, apunta bones maneres. És clar que si ara, sent jove, no les tingués, jo mateix serie el primer en recomanar-li que ho deixés estar i es dediqués a altres aficions més sedentàries. D'altra banda, els altres dos col·legues habituals que acostumo a trobar-me en aquestes contrades -en Sergi i en David- avui han decidit de fer-me el salt, però en canvi sí torno a coincidir de nou amb la Judit (Cinca), després d'haver-ho fet al gener amb motiu de la Cursa ARCS de Sant Joan de Vilatorrada. Tots dos comentem que no estem gaire bé -és allò típic de qui no té un all té una ceba- i que restem a l'expectativa de veure com ens anirà. Si més no, tot i que el temps (meteorològicament parlant) potser no acompanyi gaire -una mica de fred que de seguida se'ns passarà i boira que ens impedirà gaudir de les vistes paisatgístiques- no patirem la calorada de fa dos anys. Sense més preàmbuls, es dóna el tret de sortida (literalment, i pobre d'ell qui sortís abans d'hora!) i com sempre, em deixo caure a la cua del grup. M'estimo més agafar-m'ho amb calma durant els primers quilòmetres de la cursa i després fer o desfer en funció de com em senti i del que em digui el peu.


I amb aquesta mentalitat vaig fent al meu ritme, tranquil i pausat però alhora regular. Fins i tot a partir del 3r km. em permeto el luxe de començar a avançar uns quants corredors entre els quals la mateixa Judit i el seu company (en Fran). Amb el perfil del circuit més o menys retingut al cap i com em sento bé i les molèsties del peu ja s'han esvaït, decideixo de prémer una mica més el gas -tampoc costava gaire- i els deixo enrere. Sé que fins que no arribem al quilòmetre 8 no s'iniciarà la part més dura de la prova i ara cal aprofitar els pocs trams plans i altres de baixada que trobem. Jo segueixo fent la meva i de fet puc dir que amb una de més o de menys, aquí es quan començo a consolidar la que després serà la meva posició final. El meu ritme segueix regular, no gaire ràpid però sense pausa -només m'aturo una estoneta als avituallaments- i a més, tenim la sort que a bona part del recorregut -sobretot a la seva segona meitat- es pot veure per on passa ja que segueix el perfil de la costa de la muntanya. Encara que no ho sembli, això serveix de molt perquè dóna una idea del que ens queda per fer i de la seva dificultat. Gairebé sense adonar-me'n em planto al 11è km. i tot i que encara resta la part final -amb dues pujades d'aquelles que "piquen"- tinc la impressió que milloraré el meu temps de l'any passat, tot i córrer en aquest sentit a cegues perquè no duia rellotge. Aquí serà l'únic moment que hauré de caminar una estona, no per gust sinó perquè les pujades "obliguen" a fer-ho però vés per on, a la darrera, que és la més dura, em trobo bé i decideixo d'"atacar-la" corrent per immediatament creuar la meta i acabar la cursa amb bones sensacions. Al final, aquestes es confirmen i marco un temps inferior a l'1h.15' (meitat de la classificació), força millor que el de l'any passat i no gaire pitjor que el de fa dos anys, quan se suposa que encara estava en un nivell de forma relativament bo. Per tant, ens podem donar per satisfets (l'Octavi també va millorar el seu registre), oimés si com detallaré tot seguit, la resta de qüestions que envolten una cursa també s'han desenvolupat molt positivament.


Arribats a aquí, i feta la meva crònica personal, anem a valorar la cursa seguint el procediment que hem aplicat per a les darreres curses. D'entrada, el seu preu d'inscripció de 5€ no és gaire habitual per la qual cosa, i si seguíssim la màxima de no demanar peres a un pomer, podríem pensar que s'hauria de ser "benèvol" en dita valoració. Ara bé, ho dic en condicional perquè no ho seré pas ja que no és necessari, atès que moltes altres curses haurien de prendre bona nota d'aquesta, de com se'n pot organitzar una de molt ben feta per quatre calerons. Al cap i a la fi, crec que molta gent que ja té una certa experiència el que vol és que li ofereixin l'oportunitat de córrer per llocs on no pot-ho fer habitualment, un bon caliu, un bon entrepà i poca cosa més. Fet aquest preàmbul, no crec equivocar-me si dic que la relació qualitat-preu d'aquesta cursa és molt bona i que la puntuaria amb un 9 o excel·lent (en una escala de 10 punts). Com podeu veure en la següent justificació a partir dels serveis més bàsics, la majoria dels ítems mereixen una valoració ajustada a aquesta nota, potser tret d'un que, a parer meu, necessitaria millorar:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada d'aspectes rellevants (llistat dels inscrits, possibilitat d'inscripció on-line, recorregut i dades tècniques). A més, molta rapidesa en la publicació dels resultats però un cert retard en la de les fotos. Força correcte.
  • Entrega de dorsals: gens de cua per recollir-lo. El fet que haguem estat poca gent ho fa també possible. Molt correcte.
  • Obsequi: per un mòdic preu de 5€ no es pot exigir gaires obsequis però tampoc estava del tot malament. Molt correcte.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: correcta senyalització de l'accés i molta facilitat d'aparcament (de fet, hi ha un espai habilitat per a cotxes al costat mateix de l'arc inflable). Molt correcta.
  • Reglament: disponible en la pàgina web. Molt correcte.
  • Puntualitat de la sortida: Una mica original i res a dir, molt correcte.
  • Guarda-roba: crec que no n'hi havia però amb la possibilitat de deixar el cotxe tan a prop, tampoc és necessari. Molt correcte.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no n'hi havia però com ja he dit en la valoració d'altres curses, suposo que per aquesta mena de proves que no impliquen un esforç "titànic" no es considera necessari.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: sense possibilitat de dutxar-se (el lloc no ho permet) però la gent ja ho sap i no suposa cap sorpresa. Res a dir en contra. Per als lavabos, sense cues i cap problema en  el seu ús. Correcte.
  • Marcatge del recorregut: segurament el punt a millorar ja que si no m'equivoco els quilòmetres estaven indicats fins el 6è i després el marcatge va "desaparèixer" per tornar a l'11è. Millorable.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: tres i tot i que el primer estava situat al km. 6 per mi això va ser un encert. Molt correcte.
  • Contingut dels avituallaments: suficient, ampolla d'aigua i també fruita. L'avituallament final, també amb amb begudes, xocolata, fruita dolça i fruits secs. Molt correcte.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Un ambient molt familiar, alguns dirien "de poble" (afortunadament!). Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema. De fet m'imagino que és difícil que n'hi hagin amb menys d'un centenar de corredors. Molt correcte.
  • Recorregut: agraït, interessant, sense trams gaire monòtons i amb un desnivell bastant assumible si s'està un pèl en forma. Correcte.
  • Classificacions: publicació en web molt ràpida dels resultats (l'endemà mateix). Molt correcte.
  • Extres: sorteig d'obsequis entre els participants. No és que a mi em toqués res directament però sí a la Judit, però com que no podia gaudir de l'obsequi venint des de Cerdanyola del Vallès (un val d'un mes per anar a un gimnàs de Manresa), me'l va passar.
  • Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, tot i que desconec (no se n'informa al web) de si una part de les inscripcions anava destinada a finalitats socials. Correcte.
En definitiva, si busqueu una cursa de muntanya no gaire exigent, d'aquelles que un cop acabada encara us quedaran forces per passar una bona jornada dominical, amb un mòdic preu (que esperem és mantingui) i en què en cap moment us pogueu sentir com un anònim, ja us ben asseguro que aquesta és una molt bona opció en aquestes contrades del Bages. Per part meva no cal dir res més perquè seria redundant. La meva més sincera felicitació a l'organització i si el cap i el peu em deixen, l'any vinent ens hi retrobarem. Per acabar, us deixo la foto del moment de la meva arribada: fixeu-vos que ja tenia la vista posada en el local social (a l'esquerra), pensant en l'entrepà que m'esperava.


2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la crònica. Això ens permet anar millorant any darrera any. Fins l'any vinent!

    ResponElimina
  2. Hola Correcamins,
    Gràcies a vosaltres per la currada que vau fer i la satisfacció que ens vau donar de poder córrer per aquestes contrades en bona companyia i molt bon caliu. Espero retrobar-vos-hi l'any vinent.
    Seguim en contacte.
    JC

    ResponElimina