Els que residim al Bages podem estar d'enhorabona per la recent inauguració del desdoblament de l'Eix transversal que, per si no sabeu, és la carretera que uneix les comarques centrals (Segarra, Anoia, Bages, Osona) i ajuda a connectar la Costa Brava amb les contrades interiors de la Terra Ferma, a través de l'A-2 i l'AP-7. I el que és novetat en aquest país, més que res per no estar gaire acostumats, gratuït (o més ben dit, finançat a través de l'anomenat "peatge a l'ombra"). Una obra que al seu moment va ser llargament reivindicada (si no recordo malament ja es va pensar en algun exercici de planificació territorial de la dècada dels anys trenta), que va entrar en funcionament el 1997 i que ja tothom va dir de bon principi que naixia coixa perquè va demostrar que era incapaç d'absorbir el volum de trànsit que hi circularia. I així ha estat, durant anys hem hagut de patir, tant en un sentit com altre (cap a l'oest i cap a l'est) la circulació de molts camions de mercaderies, que afegit al fet que els trams de doble carril d'avançament eren ben escassos, feia molt feixuga la dels vehicles privats, a més de perillosa. Recordo ara mateix com el darrer cop que vaig agafar el tram en direcció Girona -amb motiu de la Cursa de la Fageda d'Olot i prèvia visita a la capital gironina- vaig prometre'm a mi mateix que no hi tornaria mai més fins que les obres del desdoblament no estiguessin enllestides.
No és objectiu d'aquesta entrada parlar d'aquesta infraestructura en si mateixa -aquest no és l'espai més adient per fer-ho- si no és perquè com deia abans, permet una millor i més còmoda comunicació i accessibilitat entre les comarques implicades. Dic això perquè per als residents moure'ns ara d'un cantó a l'altre ens resultarà més fàcil la qual cosa pot obrir les portes a la possibilitat de noves curses en aquestes contrades. No sé si hi ha una relació de causa i efecte o, simplement, es tracta d'una simple casualitat però sí és cert que en aquests propers dos mesos (febrer i març) s'incorporaran al calendari de curses populars dues de noves. De la primera ja en vaig fer esment a la meva previsió de curses per aquest mes present, i es tracta de la cursa de muntanya de Sant Runmon, a la vila de Sant Ramon (adoneu-vos del joc de paraules), a tocar de Cervera (capital de la Segarra). Les seves dades més bàsiques són les següents: la data es el diumenge 24 de febrer, amb una distància de 20 km., uns 425 m. de desnivell positiu i un preu d'inscripció de 15€ o 17€ depenent de quan es faci. Per a qui no conegui aquesta vila, i com moltes altres d'aquesta comarca, tampoc és que destaqui gaire per cap altra cosa, si no és que es vulgui visitar una de les joies arquitectòniques de la Catalunya Central, com és el seu monestir (també anomenat l'Escorial de la Segarra). No m'estendré ara per parlar-ne i aquí us deixo un enllaç per si esteu encuriosits. Per part meva ja vaig anunciar que no entrava als meus plans perquè se m'escapa a les meves possibilitats físiques, i a més coincideix en data amb una altra que potser sí que acabaré fent (a Vilanova i la Geltrú).
Per la seva banda, de la segona cursa me'n vaig assabentar casualment, doncs encara no n'he vist gaire promoció (potser perquè és previst que es faci a mitjans de març). Es tracta de la I Cursa Popular de Muntanya Salta Marrades que es farà a la vila bagenca de Santa Maria d'Olò, i amb les següents dades: la data és el diumenge 10 de març, té una distància de 12,2 km., uns 460 m. de desnivell positiu i un preu d'inscripció de 13€ o 18€ depenent de quan es faci. Si mireu el seu perfil té tota la pinta de ser un veritable trenca-cames però tot i això, té també el seu atractiu. L'inconvenient, per mi i pel que he vist, és que el març és un mes que comença a fer goig quant a la tria de curses, com al seu moment ja us detallaré quan faci la previsió corresponent. Però és clar, no voldria fer més de dues no sigui que després acabi trencat per totes bandes. Per tant, la competència que tindrà aquesta en concret serà dura.
I per acabar, i com les altres dues, aquest també pot ser una casualitat: sembla que es recupera la Cursa de Torà, a la qual ja hi vaig ser els anys 2009 i 2011 i que l'any passat no es va celebrar (en desconec els motius). Aquesta també és una molt bona opció si es busca suar una mica la cansalada però tampoc gaire: no és tan llarga ni dura en desnivell com les altres dues i és d'aquelles amb un bon caliu popular i familiar. Està anunciada per al diumenge 24 i si us demaneu el perquè surt aquí és ben senzill: Torà es troba molt a prop de Calaf i per tant, molt a prop del "nou" Eix Transversal. Sigui com sigui, els residents de Manresa i rodalies podem estar molt satisfets per les facilitats que ens han donat per poder participar en vàries curses, a banda i banda. Ara el problema serà triar perquè al final potser hi haurà més llonganisses que dies.
Abans que se m'oblidi, i ja que les he citades, us deixo els enllaços a algunes d'aquestes curses:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada