dilluns, 23 de maig de 2011

Castelltallat: amunt i avall. Uff!!

Ahir va ser el torn de la I Cursa de Muntanya de Castelltallat i d'entrada ja dic que per ser la seva primera edició, l'estrena ha estat, crec, força reeixida. El que em vaig trobar es va ajustar bastant al que es podia esperar d'acord amb la informació publicada al Web i per tant, en aquest sentit no va haver-hi cap sorpresa desagradable (més aviat el contrari); dit en poques paraules, es pot resumir en una cursa amb no gaire gent (a la classificació surten 120 persones tot i que el límit era de 300), un ambient runner més "especialitzat", un circuit certament dur (per mi, és clar) i un caliu molt familiar i casolà. En certa forma m'ha recordat la cursa que vaig fer el juliol del 2009 al perdut poble pirinenc d'Ossera. Però anem a pams i fem una anàlisi més detallada.

Em presento al local social de Castelltallat, molt a prop del seu Observatori astronòmic abans de les 9 del matí, i després d'un viatge en carretera per una zona per on mai hi havia passat i que oferia unes fantàstiques vistes. L'alçada que anava guanyant i el dia assolellat ho feien possible i com sospitava, l'entorn paisatgístic prometia una cursa, des d'aquest punt de vista, bonica (que no ens enganyem, no vol dir còmode). Em trobo al col.lega Jordi que ha vingut com a integrant de l'equip del gimnàs Via Sport i patrocinat per una nova botiga de running oberta a Manresa -Stadion, Trail Running- i ja m'avisa que no les té totes perquè arrossega molèsties en un bessó i que es vol reservar per a una propera expedició muntanyenca al juny. A part d'ell, trobo cares conegudes d'altres curses de les rodalies i com deia abans, corredors especialitzats en les de muntanya. No és que em trobi desplaçat com un pop en un garatge i no en una marisqueria, però ja veig a venir que en comparació a la resta, el meu paper serà mediocre. Però tant és, com deia a l'escrit previ, de tant en tant va bé fer curses com aquesta, ni de 10 km. ni mitges maratons, minoritàries, que no siguin planes i que en canvi tinguin un cert desnivell acumulat. De fet, anava tan tranquil que ni tan sols vaig haver de fer una visita al lavabo per buidar els budells, com és costum.

Com no som gaire gent els aspectes logístics previs són ràpids i sense entrebancs. Tinc temps per fer-la petar amb un i altre i entre aquests, em trobo al company blocaire Albert Comaposada (alies "Malfieten") i que només coneixia virtualment. Ve de Calaf i ha preferit aquesta cursa a la de Santa Coloma de Queralt i coincideix amb mi que sempre és bo estar present en el naixement d'una de nova. Si voleu fer una ullada al seu bloc, aquí us deixo l'enllaç i comprovareu que si la cosa no canvia radicalment, no tindrem gaires oportunitats de trobar-nos més (llàstima!) perquè les nostres preferències en qüestió de curses són bastant diferents, per no dir que estan a les antípodes. Com deia aquell, "cada loco con su tema".

Dit això, ens apleguem tots a l'arc de la sortida i apa, comencem a córrer. Amb el perfil de la cursa més o menys memoritzat al cap, van caient els primers quilòmetres a un ritme còmode i val a dir, que més ràpid de l'esperat. Tot i els nombrosos tobogans que esquitxen el recorregut, sóc conscient que fins el qm. 8,5 és pot fer més o menys bé; és més, porto un ritme constant al voltant dels 4':50" i sempre per sota dels 5'/km. que, òbviament, sé que no podré mantenir quan comenci el tram de pujada, a partir del qm. 9. Així, amb les primeres rampes de debò noto que les cames ja no responen tan bé com abans i el ritme es va alentint, però vaig fent sense amoïnar-me gaire pel temps final. El pas de cursa va pujant i fins i tot, en alguns trams (els de pendent més forts) deixo de córrer per caminar (i no en sóc pas l'únic) i és clar, això fa que els segons també es vagin acumulant. Al tram final, i després d'una baixada en picat per un corriol, s'inicia el darrer mig quilòmetre, que és "matador". Jo i uns quants més, amb la carn magra ja suada, ens ho agafem amb calma i el fem, ara caminant, ara trotant però això sí, els darrers metres els acabem corrent, no sigui dit que no hem entrat a la meta amb un cert esperit competitiu.

Tot plegat, un temps final d'1:13:30h i ocupant la posició 54 d'un total de 119 corredors. Per ser la cursa que era i la meva ben sabuda escassa predisposició al sacrifici en les de muntanya, no es pot dir que sigui dolent. En definitiva, que he acabat prou satisfet i content com per repetir l'experiència un altre any. I si l'ambient i el dia acompanyen, què més es pot demanar? Per acabar, una breu crítica del que m'ha semblat la cursa en el seu conjunt, volent deixar ben clar, com altres vegades, que el que diré és només en base al que he vist i viscut:
  • Aspectes que m'han agradat: potser és casualitat però la meva valoració de les darreres curses ha estat molt positiva. I aquest cas no és una excepció. Tot el que els corredors vam trobar a Castelltallat ja ho sabíem d'entrada perquè la informació donada s'hi va ajustar gairebé a la perfecció. Això es pot aplicar al perfil de la cursa, el ferm del recorregut, els avituallaments, la logística, etc. És més, em van sorprendre gratament dos aspectes en especial: primer, que tots els quilòmetres estaven indicats (i aquest cop no me'n vaig perdre ni un) i això sempre ajuda a fer-se una idea més precisa de com vas de bé o de malament. I segon, després d'acabar la cursa i en un moment que estava parlant amb l'Albert Comaposada, se'ns va adreçar una noia de l'organització per demanar la nostra opinió i saber què ens havia semblat, la qual cosa demostra un interès en millorar algunes coses (p. ex. ella mateixa ja ens va dir que per a l'any vinent mirarien que hi hagués dutxes). Al final, el que potser es pot valorar més positivament: un bon caliu, un bon aperitiu i entrepà i una samarreta prou bufona. I tot això a un preu raonable.
  • Aspectes que no m'han agradat: com el cas de la mitja de Tàrrega i alguna altra cursa anterior, no vull quedar bé amb ningú (no tinc perquè fer-ho). En aquest cas, no puc citar cap aspecte que sigui molt criticable. El menys que pot esperar un corredor en una cursa és trobar-hi sorpreses desagradables i aquí no n'hi ha hagut: p. ex. no havia dutxes però és que això ja se sabia. Per posar un "però" (i això també ho va comentar la noia abans citada) potser hagués estat millor avançar una mica l'hora doncs va fer molta calor. És clar que si el temps hagués sigut més suau o ennuvolat, ja no en parlaríem d'aquesta qüestió. I per molt observatori astronòmic, no compto que els veïns de Castelltallat tinguin suficient força com per influenciar en la meteorologia.
En definitiva, una cursa bona, bonica i barata! Enhorabona a l'organització i encara que no sóc partidari de repetir una cursa any rere any, aquesta val la pena tenir-la en compte si es continua fent.

6 comentaris:

  1. Molt bona crònica, com sempre, Joan Carles. Crec que quan pensi a fer una cursa, miraré si abans l'has fet tu, perquè fas un estudi pormenoritzat de la carrera i de tots els aspectes que l'envolten. S'agraeix, la veritat.
    Jo també estaré, aquesta setmana vinent, a les "antípodes", ja que la cursa del Prat és bàsicament, plana. Cap pujada, cap baixada, tota urbana...res a veure amb Castelltallat.

    Una abraçada,

    Raúl
    PD: Estig logat, però sembla que no em reconeix el sistema...

    ResponElimina
  2. Hola Raúl,
    Gràcies pels comentaris. De fet, per a cada cursa cada cop més miro de fer-ne una crítica constructiva (com si es tractés d'una guia per a navegants) i ja no tant explicar les meves peripècies atlètiques que, val a dir, a poca gent deu interessar, oimés si no guanyo cap cursa i el meu paper és, més aviat, discret.

    Ja estava al cas del teu pròxim repte pratenc que pel que dius i he vist, deu ser una molt bona cursa per fer MMP. Si és així i és el que busques, et desitjo sort.

    Records.

    ResponElimina
  3. Un plaer Joan Carles! De ben segur que tornem a coincidir en alguna cursa.

    ResponElimina
  4. El mateix dic i de debò que espero retrobar-me amb tu i fer-la petar en una altra cursa. Però sisplau, que sigui de les senzilletes!!

    Records.

    ResponElimina
  5. Doncs crec que per l'any 2012 deixaré de costat altres calendaris de curses, i agafaré la "Guia de curses petites però xules" de Joan Carles, com a referencia, jejeje.
    Un altre encert pel que veig, aquesta cursa de Castelltallat, i tu, un cop més, a molt bon nivell.
    Felicitats!.

    ResponElimina
  6. Ernest, sóc conscient que els que viviu a l'àrea metropolitana de BCN us costa una mica més sortir a explorar altres mons, ja que per les vostres terres també hi ha un fotimer de curses, i de bones, òbviament. Però de vegades va bé explorar una mica.

    I ja veus que la meva, de guia, és molt senzilla. Un fa el que pot. Per cert, això del meu nivell des dir-ho per quedar bé perquè, punyetero!

    Salutacions.

    ResponElimina