dilluns, 2 de maig de 2011

Cros d'Artés: bona diada, bona cursa!

Ahir vam participar al Cros de l'1 de maig d'Artés en la seva onzena edició, organitzat per l'entitat Amics de la Cursa. Tot i no ser una cursa amb molta tradició, encara, no és tampoc tan jove com per no haver tingut temps de fer-se un forat en aquest mercat cada cop més atapeït de proves similars. I a fe de Déu que crec estan fent una bona feina si ens guiem per com va anar la cursa i tot plegat, que no ha fet més que confirmar les bones referències que en teníem. A grans trets, és una prova limitada a un màxim de 300 participants (deixant de banda les dels nens) i per començar això ja dóna una idea del seu tarannà popular, entès sota el meu punt de vista de no gaire massificació, bo i més quan després hi ha curses infantils la qual cosa afavoreix també un ambient més familiar, que sempre és d'agrair doncs s'ha de cuidar la pedrera. D'altra banda, com es comentarà amb més detall després, el recorregut val bastant la pena i la logística de la prova també ha estat molt ben resolta.

Però anem a pams. Tot i que ho tenim només a un quart d'hora venint des de Manresa, ens presentem ben d'hora a Artés tots tres (jo, el Frans i el Xavi) per seguir la mateixa rutina de sempre abans de posar-nos a la feina: buscar un aparcament proper a la sortida, recollir el dorsal, fer el cafè de rigor, veure l'ambient i saludar coneguts, etc. Aviat veiem que els aspectes logístics més importants de qualsevol cursa estan concentrats al mateix lloc (guardar-roba, dutxes, avituallament, etc.), la qual cosa facilita molt la pre i la postcursa dels corredors. Òbviament, quan es tracta d'una prova sense molta gent i en una vila no gaire gran, suposo que el tema és més fàcil de resoldre per part de l'organització; però això no li treu cap mèrit i més aviat és d'intel.ligents el saber aprofitar bé allò que tens i no complicar-se la vida més enllà del que sigui estrictament necessari. Per tant, des d'aquest punt de vista, la cosa ja pintava bé i ho podíem agafar com un bon auguri.

Puntuals com un rellotge suís (fins i tot diria que van donar el tret de sortida una mica abans de l'hora oficial), sortim tots escopetejats. Com sempre, el Frans ja es posa amb els de davant i jo i el Xavi més enrere. Havent fet aquesta primera part del recorregut no feia encara ni dos dies amb BTT crec que ha ajudat bastant al bon resultat final; conscients que als primers qms. l'itinerari s'enfilava costa amunt amb els pendents més pronunciats ens ho hem pres amb una mica de calma. Aviat deixem l'asfalt i passem pel costat de la masia de Can Vila (a la nostra esquerra) i continuem pujant; poc després deixem la pista i agafem un corriol que ens fa carenejar la Serra de Can Vila on superem la cota dels 400 m. Però ens sentim bé i pim-pam anem fent. L'arribada al primer avituallament sense gaires entrebancs és un bon senyal que estem fent bé les coses. Però encara queda una part més d'ascens; passem pel costat de la Casa de Torre Cabota i de l'esglesiola de la Mare de Déu de Fàtima. La pujada està arribant a la seva fi quan ens endinsem pels carrers de la urbanització de Vista Pirineu i després d'un tram amb petits tobogans s'inicia la part més divertida de la cursa, la baixada, amb algun que altre tram de fort pendent on has de frenar-te un pèl sota risc de caure i deixar-te els dents. Si voleu veure el recorregut, aquí teniu l'enllaç del Wikiloc però deu ser de l'any passat perquè el tram immediat a la sortida no és el mateix (de fet, ja sabíem que amb motiu de la Fira aquest havia canviat lleugerament i d'aquí que la cursa fes 10,6 km. i no els habituals 10,2). Si voleu afinar-ho més, aquí teniu el d'ahir en format d'imatge.

Aquí puc recuperar algunes posicions, ja fa estona que ningú més va darrera meu i és quan m'adono que baixaré dels 50'. Malgrat que no m'havia fet cap pronòstic previ sobre el crono, tenint en compte la distància i el perfil del recorregut, tot el que sigui moure's al voltant d'aquest temps ja està bé. De ben segur que hem fet curses més ràpides amb més desnivell acumulat però com tampoc ens ha de venir d'un minut de més o de menys, ja el podem donar per bo, encara més sent el dia del treballador! Tot plegat, el Frans va marcar poc més de 48' i el Xavi de 50', mentre que jo em vaig quedar al mig, amb un temps real de 49':27" i ocupant la posició núm. 77 d'un total de 254 corredors. De fet, la confirmació que la cursa havia anat bastant bé va ser saber que havíem superat la segona dona classificada i això sempre és un bon indicador. Així doncs, una bona cursa refermada per una bona actuació del "Team" i el que és més important, haver acabat amb unes bones sensacions (i això que durant tota la setmana no havia entrenat cap dia però sí havia tingut temps de fer dues sortides en BTT, que suposo també hi deu ajudar).

Per finalitzar, una breu crítica del que m'ha semblat la cursa en general volent deixar ben clar que com altres vegades, és només una opinió personal a partir del que he viscut i vis:
  • Aspectes que m'han agradat: igual que a la darrera de Navàs, no és una cursa amb molta gent i l'ambient ha estat bastant familiar, fet al qual hi han contribuït, sens dubte, les curses infantils prèvies. També ha estat bé la seva logística, tota concentrada al mateix lloc (un institut i camp d'esports) i les facilitats per aparcar el cotxe. Del recorregut, dir que és bastant atractiu un cop deixes enrere els carrers de la vila, per pistes i corriols. També val la pena destacar com la bossa d'obsequis, a més de la samarreta de rigor, incloïa també una ampolla de cervesa d'elaboració artesanal i local, de la marca Cerberus, que no coneixia i que ben bona que és (n'hauré de comprar més). Un altre aspecte digne d'esment són les dues sortides previstes prèvies a mode de reconeixement del recorregut, per tota aquella gent que volgués fer-se'n una idea (desconec, però, si al final es van fer o van haver-se d'anul.lar). Per últim, valorar també la publicació (en paper) de les classificacions al cap de molt poca estona (sempre és agradable mirar-les si la cursa t'ha anat bé), així com també al mateix web de la cursa l'endemà. Ara haurem d'esperar que facin el mateix amb les fotos.
  • Aspectes que no m'han agradat: potser l'únic aspecte a millorar fóra la indicació de tots els punts quilomètrics, doncs crec que no hi eren tots. Però com sovint corro amb el cap cot (cosa gens aerodinàmica), no voldria posar la ma al foc. De totes formes, la cursa s'ha ajustat del tot a la informació del web i en aquest sentit, no hi ha hagut cap sorpresa negativa.
En conclusió, una cursa perfectament recomanable per aquella gent a qui li agradi córrer per pistes i corriols, que no li faci gaire "por" un cert desnivell i que busqui un ambient agradable, popular i familiar. Per a nosaltres, que no l'havíem fet encara, una molt bona "troballa".


4 comentaris:

  1. Una altra cursa d'aquelles que tant t'agraden i que alguns ens hauríem d'apuntar al calendari... Té bona pinta, sí senyor, per anar en família, per exemple. I si a sobre et surten bé les coses a nivell atlètic, com va ser ahir, perfecte.

    Que vagi bé!!!

    ResponElimina
  2. Doncs sí, Raúl, tens molta raó, una cursa d'aquestes de comarques que val la pena provar algun cop. Rural, sense gaires pretensions, bon ambient, etc. Com he dit més d'un cop, els de l'àmbit metropolità hauríeu de moure's una mica més per comarques.

    Gràcies i sort a les teves properes curses, bo i més si continues tenint molèsties al genoll.

    JC

    ResponElimina
  3. Hola, sóc membre de l’ organització del cros, en primer lloc donar-te les gràcies a tu i als teus companys per assistir a la cursa i celebrem que t’ hagi agradat , ja teniu part les fotos a la nostra web.
    Aprofito per remarcar que hi havia tot el quilometratge, però tenint en compte el teu dubte intentarem millorar aquest aspecte.
    Us esperem a la propera.

    ResponElimina
  4. Hola Moly, moltes mercès a vosaltres per la feina molt ben feta. De ben segur que havent "tastat" aquesta cursa, la repetirem (potser no cada any perquè l'oferta és molt gran però sí que serà una de les que tindrem en primera opció per aquest dia de l'1 de maig).
    Respecte a la qüestió que deia del quilometratge, no em facis gaire cas perquè quan corro de vegades sóc un pèl despistat, i no hi penso fins al cap d'una estona. Però això deia que no posava la ma al foc per si de cas no la pifiava, com sembla que ha estat. Tot i això, res d'important que faci menysvalorar la cursa que, repeteixo, crec que va estar bastant bé.
    Gràcies pel comentari. Em miro les fotos a veure si he sortit i com.
    JC

    ResponElimina