dimecres, 2 de juny del 2010

Sobre la recent cursa El Corte Inglés

El passat dissabte vaig anar a un restaurant al perdut poble de Gaià (prop de Navàs), amb motiu d’un dinar familiar i em vaig endur una sorpresa en trobar-hi un tríptic de la cursa El Corte Inglés. Si seguiu el bloc ja sabeu que no sóc gaire partidari de curses com aquesta, que just aquest diumenge va fer la seva 32ª edició. Considero que aquesta mena d’esdeveniments són més aviat una excusa perquè molta gent surti a trotar, més que a córrer, tret d'aquells altres –i no són pocs- que se l’agafen amb un esperit més competitiu i ja van amb el seu propi xip. Però bé, que cadascú faci el que li vingui de gust. Suposo que gestionar una cursa amb gairebé 60.000 persones no deu ser empresa fàcil i per tant, vagi d’entrada el meu reconeixement a tot el personal que està al càrrec de la seva organització. Ara bé, com ja he dit en altres escrits –sobre aquesta mateixa cursa i altres de similars- crec que es parteix d’una idea errònia en confondre’s “popular” amb “massificació”, i alhora es cau en una contradicció en deixar que es corri amb xip -perquè no es vol renunciar a un cert rigor en el control del temps- i simultàniament reivindicar el tarannà festiu i multitudinari de la cursa. O és fa una cosa o una altra. Sense negar que una cursa popular no hagi de ser festiva crec que, o bé tothom corre amb xip o ningú. Això que molta gent vagi disfressada, amb el cotxet del nen com si passegés ... què voleu que us digui? És com anar a un restaurant vegetarià i queixar-te després perquè a la seva carta no hi ha cap plat a base de carns a la brasa.

No sóc ningú per criticar perquè no he participat mai en aquest tipus de curses i només faltaria que ho fes algun cop per convertir-me després a la “fe dels nous conversos” i pregonar als quatre vents les seves virtuts. Si mai ho faig, senyal que m’hauré begut l’enteniment. De totes formes, després de mirar el tríptic informatiu de la cursa veig que des del punt de vista urbà, el seu recorregut no és que tingui gaire interès, llevat del seu pas per l’Estadi Olímpic i la sortida i arribada a la Plaça Catalunya; no compto que córrer pels carrers Aragó, Tarragona, Floridablanca o Ronda de Sant Antoni, entre altres, tingui més al.licient que fer-ho en una cursa de qualsevol altra ciutat. Llegint la informació em va cridar l’atenció dos aspectes: primer, el gran nombre de serveis de la Creu Roja disseminats (segons el mapa n’he comptat 20, és a dir 1 cada 540 m.). Potser entre poc i massa o potser esperaven que amb tanta gentada per a la qual devia ser el primer cop que es calçaven unes vambes per córrer, pogués petar més d’un. I la segona cosa que em va xocar va ser assabentar-me que s’obsequiava als corredors amb un tros del tartà de l’Estadi (el mateix dels Jocs Olímpics), doncs es veu que l’han canviat per un altre de cara als propers Campionats d’Europa d’Atletisme que s’hi han de celebrar.

Per un costat, no nego que és una idea original i qui sigui amant d’anar col.leccionant fragments de coses ha pogut afegir aquest al de la gespa del Camp Nou, una totxana del mur de l’antic Berlín i altres per l’estil. D’un altre, però, per a l'Ajuntament deu ser la millor manera de treure’s de sobre un destorb (no us estranyi que el mateix dia els camions de la brossa haguessin buidat més d’un contenidor ple). Aprofito l'avinentesa per llençar una proposta a l'alcalde Hereu (com l'han de patir els i les barcelonines!!) abans que li donin una coça al cul. Considerant la història i importància de l'avinguda de la Diagonal, ¿per què a la passada cursa que s'hi va fer el 9 de maig no es va obsequiar als seus corredors (5.000) amb un trosset del seu ferm? Així fora problemes; si l'excel.lentíssim alcalde vol reformar-la es divideix i que cadascú n'agafi un. Deixem-nos de collonades de consultes populars que tenen una mínima participació, que si opcions A, B o C, que si votacions electròniques, etc. Com diu la dita en castellà, "a grandes males, grandes remedios". La "despullem" del tot i tornar a començar. Això sí, a cadascun dels inscrits li tocaria un lot d'uns 100 m2 (xifra que surt de dividir els 510.000 m2 de superfície que té aproximadament entre els 5.000 corredors). Tret que tothom visqués en grans cases o palaus, hi hauria autèntics problemes per trobar-hi un lloc on col.locar aquest obsequi.

Potser també us pot interessar llegir aquest altre escrit sobre la cursa de l'any passat:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada