Aquest passat dissabte vaig participar a la 2ª Cursa Berga Resort, que forma part del 5è Triangular de Curses de Muntanya del Berguedà, juntament amb les de Casserres i Sant Jordi de Cercs. Està organitzada per l'entitat esportiva Mountain Runners del Berguedà i la veritat és que el nom no enganya a ningú. Tenint en compte el que em vaig trobar, i malgrat la meva escassa experiència en aquesta modalitat, diria que REALMENT es tractava d'una cursa de muntanya. Amb això vull dir i avançar que, primer, vaig descobrir que estava una mica fora de joc, és a dir, que aquestes no són, definitivament, les meves preferides i que per a les properes m'hauran de vendre molt bé el producte perquè m'hi inscrigui de nou. I segon, que ha estat la meva pitjor cursa si mirem el resultat final assolit.
La jornada es presentava molt bé perquè el temps va acompanyar en tot moment, amb un sol i una temperatura que convidaven més a passejar que no pas córrer. A més, el lloc -les instal.lacions del Berga Resort (quelcom més que un càmping)- també té el seu interès si voleu fer unes vacances d'estiu per aquestes contrades. Això, però, no em va sorprendre perquè ja coneixia el seu restaurant d'haver-hi anat unes quantes vegades abans. D'altra banda, tenia molt clar que aquesta no era la meva cursa i que si la feia era més aviat, perquè volia comprovar l'estat del meu genoll -que no acaba de fer net del tot- en un terreny molt irregular i diferent al que estic acostumat a córrer. De totes formes, ja em podia ensumar que la cosa no rutllaria massa bé quan el company Frans em va deixar a l'estacada perquè el teníem al llit convalescent de molèsties vàries. Però com a bon català que sóc, vaig pensar que s'havia de fer valdre la inscripció ja pagada, per molta mandra que arrossegués (i és que això de córrer a les 5 de la tarda d'un dissabte és dur!). I un segon indici d'això és que en anar a recollir el pitrall vaig veure que no sortia al llistat dels dorsals assignats, tot i que sí al de les inscripcions (cosa ben estranya).
Doncs bé, prenem
la sortida i intencionadament em col.loco dels darrers perquè m'ho vull prendre amb calma i veure sobre la marxa quina pot ser la meva progressió. De seguida, però, ja me n'adono que caldrà patir una mica. Tot i disposar d'informació del perfil de la cursa, aquest és molt més exigent del que m'havia imaginat ja que és un continu trenca-cames. Si a això afegim que en una bona part del recorregut era gairebé impossible córrer -bé pel pendent, bé per ser corriols estrets i plens de vegetació- no és gens estrany que em costés molt agafar un ritme constant. A més, tret d'un -entre els qms. 6 i 8- els altres trams de baixada tampoc eren agraïts de fer perquè el ferm i/o pendent no acompanyaven. És a dir, que vaig haver de caminar més estona de la desitjable. I ja sabeu que això no és una cosa que m'acabi de fer el pes. Us ben asseguro que en certs moments de la cursa -sobretot quan eren de pujada- em venia al cap aquella mítica sèrie de dibuixos animats de la Heidi, i de com amb molta facilitat pujava Alps amunt amb el Pedro i el seu ramat de cabretes. Qui sap ... si m'hagués dedicat a fer de pastor de jove potser ara seria un dels favorits en aquestes curses. Aprofito aquest paràgraf per suggerir la possibilitat de detallar més la informació del tipus de ferm que es pot trobar en una cursa de muntanya; i és la d'especificar en el perfil els trams que són camí enquitranat, de terra o corriol, com en aquest cas que correspon a la 1ª Marató de la Fageda, a La Sènia i pels volts del Parc Natural dels Ports.
la sortida i intencionadament em col.loco dels darrers perquè m'ho vull prendre amb calma i veure sobre la marxa quina pot ser la meva progressió. De seguida, però, ja me n'adono que caldrà patir una mica. Tot i disposar d'informació del perfil de la cursa, aquest és molt més exigent del que m'havia imaginat ja que és un continu trenca-cames. Si a això afegim que en una bona part del recorregut era gairebé impossible córrer -bé pel pendent, bé per ser corriols estrets i plens de vegetació- no és gens estrany que em costés molt agafar un ritme constant. A més, tret d'un -entre els qms. 6 i 8- els altres trams de baixada tampoc eren agraïts de fer perquè el ferm i/o pendent no acompanyaven. És a dir, que vaig haver de caminar més estona de la desitjable. I ja sabeu que això no és una cosa que m'acabi de fer el pes. Us ben asseguro que en certs moments de la cursa -sobretot quan eren de pujada- em venia al cap aquella mítica sèrie de dibuixos animats de la Heidi, i de com amb molta facilitat pujava Alps amunt amb el Pedro i el seu ramat de cabretes. Qui sap ... si m'hagués dedicat a fer de pastor de jove potser ara seria un dels favorits en aquestes curses. Aprofito aquest paràgraf per suggerir la possibilitat de detallar més la informació del tipus de ferm que es pot trobar en una cursa de muntanya; i és la d'especificar en el perfil els trams que són camí enquitranat, de terra o corriol, com en aquest cas que correspon a la 1ª Marató de la Fageda, a La Sènia i pels volts del Parc Natural dels Ports.I la cirereta del pastís de les "desgràcies" va ser que el segon control no el vam trobar fins el qm. 12 quan a l'explicació de la cursa, abans del seu inici, vam entendre jo i més gent que estaria al qm. 8. Demanant pel motiu ens van respondre que es devia a una qüestió relacionada amb el desnivell acumulat que, reconec, no vaig acabar d'entendre del tot (potser la calor m'estava afectant més del compte); jo sospito, però, que es devia més aviat al fet que de tant corriol que hi havia entre un i altre era impossible trobar una mínima parcel.la en un camp on poder col.locar un parell de taules amb begudes i fer-hi arribar-hi un cotxe. En definitiva, que vam estar uns 8 quilòmetres sense cap més avituallament en un dia que la calor era forta. Tot plegat, que aviat vaig tenir la sensació que aquesta no seria la meva cursa i la classificació final així ho demostra. Per cert, qui sap si derivat de la meva absència al llistat dels dorsals és aquesta altra a la classificació; per molt que hi mireu no m'hi trobareu enlloc però ja us avenço que el meu temps final va ser d'1:40:58, i que d'un total de 118 corredors vaig arribar el núm. 94. Si us ho creieu molt bé i sinó també. Posats a "enganyar", no creieu que valdria més la pena fent-me avançar unes quantes posicions fins ocupar un lloc més "meritori"?
Per acabar la crònica, no compto que m'hi trobin a la cursa de Sant Jordi de Cercs, la tercera d'aquest triangular, per molt solidària que sigui vers el poble haitià. Ja faré la meva contribució d'una forma molt més descansada. I per cert, posats a buscar algun aspecte positius de la cursa, dir que el genoll va respondre força bé doncs no me'l vaig notar gairebé en cap moment (no pas altres muscles ja que en un parell de moments, el bessó de la cama dreta em va fer la guitza).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada