Plagi de la Marató de Madrid?

Vagi per endavant que aquest comentari no tracta sobre cap plagi d'una marató ja que tot i no havent-ne fet cap, suposo que totes deuen seguir el mateix patró (i no diguem pel que fa a la distància). Més aviat la cosa va d'un altre pal. Consultant l'edició digital del diari La Vanguardia he llegit encuriosit la següent notícia: "¿Es el cartel de las Fiestas de Gracia un plagio?" Fins aquí direu: "i què redimonis té això a veure amb el món de les curses?" Doncs bé, la notícia es feia ressò de la denúncia de l'estudi que va dissenyar el logo de la Marató de Madrid d'enguany per haver estat copiat per la guanyadora del concurs de cartells per a les festes. Que voleu que us digui; veient ambdós cartells i deixant de banda que són dos esdeveniments absolutament oposats, no deixa de cridar l'atenció que siguin molt semblants.

Sense entendre gairebé res del tema, i després d'haver fet una breu recerca, podríem dir que un "plagi" és una infracció del dret d'autor sobre una obra de qualsevol tipus, que es produeix mitjançant la còpia de la mateixa, sense autorització de la persona que la va crear o que n'és la propietària o posseeix els drets de l'obra, i la seva presentació com a obra original. En altres paraules, una persona comet plagi quan copia o imita quelcom que no li pertany fent-se passar per l'autor. Per la seva banda, la "còpia" (privada) és un dret que permet a una persona realitzar la reproducció d'una obra per a ús privat sense ànim de lucre.

Que em disculpi aquella gent que sabent més que jo del tema (i no costaria gaire) vegi en aquestes dues definicions algunes llacunes, ambigüitats o fins i tot, errades. Simplement, i amb aquest pretext tan "simple" del cartell de la marató madrilenya pretenc posar sobre la taula un element de reflexió sobre com de fàcil pot ser avui dia copiar, o si més no semblar que s'ha fet (encara que realment no hagi estat així). Amb tanta informació circulant avui dia i per nombrosos mitjans, és impossible no empapar-se d'idees, conceptes, imatges, etc. que després, ni que sigui inconscientment i amb finalitats altruistes i/o sense ànim de lucre , podem utilitzar per als nostres propòsits. De ben segur que tothom ho fa o ho ha fet alguna vegada en la seva vida i en això no ha vist res de dolent, ni perjudicial per a ningú.

En aquest cas, la guanyadora del concurs de cartells de Gràcia al.lega que ja el tenia fet des del febrer de l'any passat (i que pot demostrar-ho amb els esborranys) i que la imatge d'un món amb coses girant al seu voltant és molt recorrent en el camp del disseny. Per la seva banda, l'estudi suposadament "plagiat" afirma que veu massa similituds entre ambdós cartells i que la semblança és massa real com per no ser un plagi. Si trasllado això a la meva feina com a professor universitari, podria dir que és el pa de cada dia entre molts treballs dels estudiants. L'experiència en llegir i avaluar treballs fa veure amb molta facilitat aquelles parts dels exercicis que són, gairebé, una còpia literal d'escrits que l'estudiant en qüestió ha trobat per Internet, la Wikipedia, etc. De vegades un pensa que el temps que esmerça l'estudiant en fer els "deures" es dedica bàsicament, a la còpia burda i sense escrúpols (per dir-ho suaument) i no a una veritable recerca d'informacions procedents de diferents fonts. Gosaria a dir que això és un dels mals de la popularització de les noves tecnologies i del seu accés generalitzat. Ni molt menys estic en contra d'aquest fenomen (doncs jo mateix me'n beneficio) però sí d'un mal ús o fins i tot, d'un ús fraudulent. I el més greu de tot això és que els estudiants ho veuen com un fet habitual i plenament normal. Al final, de tant copiar uns dels altres arribarà un moment que perdrem la font original de la informació.

I justament fa uns dies va sortir la notícia que una empresa informàtica havia dissenyat un programa -d'accés lliure- que permetria a través d'una cerca per Internet, descobrir els fragments de textos copiats d'uns altres. Doncs bé, ja us asseguro jo que sovint no caldrà fer-ne ús perquè molts estudiants no tenen ni la més mínima "delicadesa" en dissimular. De fet, tinc la impressió -i sense voler ficar a tothom al mateix sac- que l'únic que han après molts estudiants en això de la informàtica són dues ordres amb el teclat: "Ctrl C" + "Ctrl V", és a dir, "copiar i enganxar".

Per cert, mentre estic escrivint aquest comentari el Barça acaba de guanyar la seva 3ª Champions League. Felicitats als culés de part d'un que passa totalment del futbol però com amb tants petards, coets, clàxons, ràdios i TV amb el volum a tota pastilla no podré dormir, a casa hem decidit d'afegir-nos a la festa i sortir per veure l'ambient i fer una cervesa, que a més, la nit acompanya.