dilluns, 18 de maig de 2009

El corriol de Solsona

Ahir diumenge jo el Frans (el Xavi va optar per una partideta de golf!) vam participar a la 3ª Cursa del Corriol de Solsona. I val a dir que una bona part del seu recorregit feia honor a aquest nom; si consultem el diccionari llegirem que un "corriol" ve a ser un camí estret per on només pot passar una persona darrere l'altra i pel que recordo en el moment d'escriure aquest "post", més o menys a partir del 3r km. i fins el 8è km. el traçat del recorregut s'hi ajustava força bé. Això ha fet que aquesta cursa no fos la més idònia per intentar assolir una bona marca, amb alguns punts que venien a ser un coll d'ampolla, altres que havies d'anar amb compte de no sortir-te del corriol, ara una pujadeta i després una baixadeta, etc. De fet però, i ja imaginant què ens trobaríem, tampoc havíem fet plans per assolir un cronometratge concret. A més, el Frans tampoc és que vingués molt predisposat a fer una bona cursa i jo arrossegava una lleugera contracció muscular en una espatlla que en determinats moments, em molestava més del compte (sobretot en respirar). Res, tot plegat excuses de mal pagador de tots dos!

Més que per això, la cursa s'ha de valorar molt positivament per altres aspectes. En primer lloc perquè trobo molt encertat que la sortida i arribada hagi estat al Parc de la Mare de la Font de Solsona, un indret que no coneixia i m'ha sorprès molt gratament, amb un restaurant, zona de pícnic i un entorn molt agradable per passar-hi un dia amb la família (i més ahir que el temps va acompanyar). Segon, pel recorregut ja que ha seguit bona part del Riu Negre i la seva vall; dono per fet que mentre es va corrent no es presta gaire atenció al paisatge d'allà per on es passa (no sigui que badis més del compte i et fotis de morros) però en aquest cas valia la pena alentir una mica el pas i gaudir de l'entorn en determinats punts (no a tot el recorregut perquè hi havia zones molt ombrívoles que amb prou feines distingies què hi havia darrere els arbres). I tercer, per l'organització que, en general, va ser prou encertada (p. ex. a la bossa d'obsequis hi podies trobar unes malles d'entrenament -per a mi, novetat- i curiosament, unes quantes mostres de colònia i crema corporal -potser una indirecta per enfilar ràpidament cap a les dutxes?).

Relacionat amb això últim, alguns comentaris a fer de cara a possibles millores en properes edicions, i sempre d'acord amb el que senties de la gent i els escrits en algun que altre fòrum: el pàrquing (potser aquells que van arribar més tard ho devien trobar tot ple); d'avituallaments durant la cursa n'hi va haver-hi un quan al fulletó informatiu es deia que n'hi hauria dos; a l'arribada les provisions (de fruita i coca) es van acabar massa aviat perquè es veu que els espectadors també en podien engrapar; i per últim, sembla ser que algunes persones no van poder participar-hi per errades en la inscripció (p. ex. l'adreça del correu electrònic on fer-la era incorrecta). Però bé, com es diu al Web de l'entitat organitzadora (Fondistes del Solsonès) tot és millorable i de ben segur que per a la 4ª edició aquestes petites deficiències s'hauran resolt.

I de la cursa què dir? Doncs que vaig arribar en la posició núm. 92 (de 267 corredors) amb un temps de 48':32". Com veieu, no és cap meravella. A la foto extreta del Web de l'organització em podeu veure (de vermell) al costat d'un altre corredor -qui no tinc el gust de conèixer- amb que vaig compartir els darrers quilòmetres. Per cert, deixeu-me dir que vam coincidir amb un antic company d'estudis de Batxillerat (allà pel segle XIX!) -en Mariano Puerta- que sembla que també li ha donat per córrer a tan tardana edat. Això sí, em trec el barret perquè ell ja ha corregut una marató i de fet, també té un blog -qui no el té avui dia?- en què explica el seu objectiu de córrer la Marató de Barcelona. De ben segur que ens trobarem en altres curses.

Per últim, si voleu veure el recorregut del corriol solsoní, cliqueu a la icona de sempre.
View Interactive Map on MapMyRun.com

4 comentaris:

  1. El meu objetiu era còrrer la marató de Barcelona de 2009. No ho vaig aconseguir, però vaig acabar fent la d'Empúries dos mesos després. No he volgut canviar el títol del blog perquè crec que reflecteix perfectament com hom pot còrrer una marató: asumint els fracasos i buscant-hi alternatives.

    ResponElimina
  2. De fet ja m'he adonat d'aquesta contradicció quan he escrit el "post". Però suposo que quan es tracta de la primera marató tant deu ser una com altra. Per cert, el Guardiola ha llegit el teu blog i ja m'ha dit que a partir d'octubre-novembre hem de començar a entrenar per fer-ne una. Jo no estic gaire segur, encara, tal com ja he dit més d'una vegada en aquest blog. Per si de cas, però, et convidem a seguir explicant les teves experiències "maratonianes". Seràs el nostre "gurú".

    Seguim en contacte.

    ResponElimina
  3. Ostres, no coneixia aquesta cursa, però entre que adoro els corriols, el que expliques de la cursa, les fotos, i saber que no t'agraden massa les curses de perfil costarut, m'han entrat moltes ganes de fer-la. Cada cop m'agraden més aquestes curses petites que te permeten conèixer paratges bonics de Catalunya. Me l'apunto i si l'any vinent tampoc coincideix amb SQV, em sembla que la faré. Té molt bona pinta.
    Per cert, 48' per una cursa d'aquestes característiques, a mi em sembla un molt bon temps. Almenys, per mi...

    ResponElimina
  4. Doncs sí, el paratge és bastant maco i per tant potser sigui aquesta una cursa més per gaudir del paisatge i en general, d'una bona jornada dominical (si el temps acompanya) que no pas per tenir pretensions estrictament atlètiques. Jo tampoc coneixia ni la cursa ni el lloc però me l'apunto per a l'any vinent o fins i tot, per abans per fer-hi una visita amb la família.

    I sobre els 48' no sé si és bo o dolent però tampoc m'hi capfico gaire amb això. Ja hi ha altres curses més idònies per aconseguir un millor temps (p. ex. potser pel seu traçat i perfil, la de Vilanova de Bellpuig).

    Seguim en contacte.

    ResponElimina